123 voltes, 466 Quilòmetres, gairebé 9000 metres de desnivell, unes 110.000 pedalades, i gairebé 20hores pedalant.
Ahir, com be sabeu, vaig disputar les 24hores ciclistes de Montjuïc en Solitari.
Eren molts els inscrits, 301 persones, però només 22 que ens vam atrevir a fer-ho en solitar-hi.
A les 19h del divendres s'iniciava la prova, i tots els participants de la meva categoria vam començar amb un ritme(cadescú al seu) massa fort, i que ningú va poder aguantar més de 5hores, però que va servir per començar a marcar les primeres diferències. Alguns a les 12h de la nit, només s'havien parat 10segons, per fer el canvi de bidons, altres, com jo, decidíem dur una estratègia més conservadora i parar 10-15minuts cada 2h, a menjar i descansar.
Passades les 6hores de cursa, hem va començar a venir un dolor al genoll, que a mesura que passaven les voltes s'hem va fer cada cop més insuportable, fins que vaig decidir parar, fer una parada llarga (30minuts), hem vaig emplenar de Reflex, i "tornemi que no ha estat res". El dolor no va deseparèixer en cap moment, però si que va disminuir la intensitat.
Al llarg de la nit, no vam estar gens aborrits, ja que al poble espanyol s'hi va fer un concert, i ja teniem animadors.
A les 7h de matí, quan ja portavem 12h de cursa, gairebé 11pedalant, 250km, vaig veure que les 12h que hem quedaven no les podia fer al mateix ritme que havia portat fins el moment, i que pertant no arribaria als 500km, però encara tenia forces per fer-ne 200 més
De les 7 a les 10 del matí va ser l'estona més dura, per la son possiblament, però a partir d'aquí vaig veure que els rivals anaven caiguent, alguns havien forçat massa i tenien feines a rodar a 4 voltes/hora, altres tenien problemes musculars, i el líder (que portava un ritme brutal)va caure rodó, i va haver d'abandonar, amb 120 voltes.
Quan eren les 13h vaig saber que el favorit havia plegat amb 120 voltes, i tenia l'opció de passar-lo, però tampoc anava sobrat de forces. El genoll es tornava a endolorir, però havia de fer 121voltes com fos.
Una mica abans de la hora 23 ja l'havia passat, amb penes i treballs, ja que la calor era insuportable, les parades ja eren cada hora i poc, i els quilòmetres ja pesaven. però aleshores el rival de davant també va plegar per esgotament, així que havia de fer 2 voltes més. En aquestes dos voltes no hem vaig estar de res, ho vaig acabar de rebentar tot, ja no venia d'aquí, van ser les més ràpides de tot el dia, ja que vaig decidir fer-les al ritme de Melcior Mauri, que lluitava pel 3r lloc a la general, i després de oferir-li la roda va cedir davant el meu ritme, en la volta en què tots dos ens despediem de ls 24hores. En fi una anècdota que quederà pel recors, igual que aquestes 24hores en solitari, que us recomano a tots, almenys a provar-ho.
Si que es veritat que no es disfruta tant com els equips de 4, però si que la satisfacció al acabar és inmensament més gran. No es tracta de guanyar ni de perdre, ni d'estar molt fort, simplement es tracta d'acabar-les. I de confiar en un mateix.
La llàstima és que no se si podré participar el diumenge al Caixa de Torroella, veurem que hi diu el genoll...
Gràcies al seu protagonisme, tot el Club Ciclista Baix Ter - Supermercats Jodofi ens vam sentir partíceps d'una jornada excepcional. És un privilegi formar part del ressó mediàtic d'un esdeveniment d'aquestes característiques i va ser extasiant sentir diverses vegades repetit el nom del nostre humil equip per la caravana organitzadora del Tour.
.JPG)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
