Ahir dissabte 20 de Maig es va disputar a la localitat aragonesa de Sabiñánigo la dura prova cicloturista amb més renom de l'estat espanyol. Com ja sabeu, en Sergi hi va prendre part, i aquesta és la seva crònica:
A les 4h,55 del matí, va sonar el despertador, però va ser un dia d'aquells en què no va costar llevar-me. A les 6h, ja estàvem aparcats, en un molt bon lloc, a pràcticament 100m de la línia de sortida, cosa que no haguéssim pogut fer 10 minuts més tard, ja que ja s’havíem format les cues habituals de cada any.
La cursa va començar puntualment a les 7.30 del matí, jo en la posició 800 aprox. , i després d'uns primers quilòmetres en què el grup tirava fort, la cosa es va relaxar, excessivament a causa del vent, i vam arribar a peu del Somport (després d'uns quants frenassos molt forts) amb una mitjana ridícula tenint en compte que es rodava amb gran grup (34km/h).
El primer port, tot i que sembli estrany, se’m va fer molt curt de pujada( on vaig començar a remuntar posicions), i llanguíssim de baixada, on vaig passar moltíssima fred degut a la intensa boira, i algunes gotes de pluja que cavíen.
De camí cap al Marie Blanque, després de fer una baixada lenta i perillosa, rodava amb un gran grup, que encara no s’havia tallat, però durant l’ascensió a aquest port, vaig començar a augmentar el meu ritme, i vaig avançar centenars de corredors.
El més dur, però, encara havia d’arribar, l’ascensió al Portalet (27km de pujada continua), i seguint els consells dels ciclistes experimentats en aquesta marxa, hem vaig agafar el principi amb molta calma, limitant-me a aguantar al mig del grup que havíem format pujant el Marie Blanque, però quan faltaven 12km pel final, vaig veure que a aquell ritme no gastaria totes les forces que tenia, i vaig decidir augmentant el ritme, i vaig començar a avançar corredors i corredors a un molt bon ritme fins a dalt, on l’últim quilòmetre va ser espectacular, on tota l’afició vasca animava moltíssim, deixant només un petit passadís al mig de la carretera, com en les grans ocasions del tour.
El descens, per bona carretera, va ser ràpid, fins a 90.44km/h, i l’última ascensió, de només 2 quilòmetres va ser duríssima, però vaig poder aguantar el ritme del grup, amb el qual vaig fer els 30km que hem quedaven fins a meta, a un ritme altre vegada lent degut al vent.
A les 4h,55 del matí, va sonar el despertador, però va ser un dia d'aquells en què no va costar llevar-me. A les 6h, ja estàvem aparcats, en un molt bon lloc, a pràcticament 100m de la línia de sortida, cosa que no haguéssim pogut fer 10 minuts més tard, ja que ja s’havíem format les cues habituals de cada any.
La cursa va començar puntualment a les 7.30 del matí, jo en la posició 800 aprox. , i després d'uns primers quilòmetres en què el grup tirava fort, la cosa es va relaxar, excessivament a causa del vent, i vam arribar a peu del Somport (després d'uns quants frenassos molt forts) amb una mitjana ridícula tenint en compte que es rodava amb gran grup (34km/h).
El primer port, tot i que sembli estrany, se’m va fer molt curt de pujada( on vaig començar a remuntar posicions), i llanguíssim de baixada, on vaig passar moltíssima fred degut a la intensa boira, i algunes gotes de pluja que cavíen.
De camí cap al Marie Blanque, després de fer una baixada lenta i perillosa, rodava amb un gran grup, que encara no s’havia tallat, però durant l’ascensió a aquest port, vaig començar a augmentar el meu ritme, i vaig avançar centenars de corredors.
El més dur, però, encara havia d’arribar, l’ascensió al Portalet (27km de pujada continua), i seguint els consells dels ciclistes experimentats en aquesta marxa, hem vaig agafar el principi amb molta calma, limitant-me a aguantar al mig del grup que havíem format pujant el Marie Blanque, però quan faltaven 12km pel final, vaig veure que a aquell ritme no gastaria totes les forces que tenia, i vaig decidir augmentant el ritme, i vaig començar a avançar corredors i corredors a un molt bon ritme fins a dalt, on l’últim quilòmetre va ser espectacular, on tota l’afició vasca animava moltíssim, deixant només un petit passadís al mig de la carretera, com en les grans ocasions del tour.
El descens, per bona carretera, va ser ràpid, fins a 90.44km/h, i l’última ascensió, de només 2 quilòmetres va ser duríssima, però vaig poder aguantar el ritme del grup, amb el qual vaig fer els 30km que hem quedaven fins a meta, a un ritme altre vegada lent degut al vent.
Finalment 6h, 30min i 25seg, en la posició 415 de 8500 participants, 13 de 186 de la categoria de 18 a 24 anys, i a 46min del primer classificat de la general.
