La ruta de l'ermità

Ja feia dies que a l'Andreu Marsal i a mi ens rondava pel cap la idea de fer una sortida que fos dura i exigent, però que no ens obligués a estar fora de casa massa dies. És per això, que després de valorar diverses opcions, ens vam decantar per la ruta de l'ermità.

La ruta de l'ermità es pot fer a peu, cavall o BTT i transcorre, en gran mesura, per les millors zones del Parc Natural del Cadí-Moixeró: un dels parcs naturals més grans de Catalunya. A més trepitja territoris que, suposo, que per la majoria dels torroellencs són força desconeguts: la serra de Catllaràs i Picancel o la serra de Montgrony.

La ruta, que està pensada per ser feta en tres dies, consta de 162 quilòmetres i d'uns 5000 de desnivell positiu. Però després d'estudiar el recorregut i delimitar quins eren els punts forts i els punts dèbils del track vam pensar que la podíem fer en dos.

track ruta de l'ermità: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=183263


I no és que ens equivoquéssim, teníem raó, es pot fer en dos i fins i tot hi ha qui la fa Non-stop! Però us asseguro que en dos dies és suficient per pedalar des que surt fins que es pon el sol i més enllà.


Semblava que la gent confiava en la nostra proposta i de seguida es van apuntar en Lluís Hugas, en Sergi Güell, l'Andreu Cabot i la Maria.
Un cop format l'equip vam sortir de Guardiola de Berguedà, i poc a poc, perquè no es podia córrer més, les nostres bicis van anar rosegant els 1400 metres de desnivell fins a coll de pal.

Seguidament baixada per la molina: concretament pel bike park, això sí... ple de neu!


Vam decidir dinar a les pistes i tornem-hi! direcció cap a Castellar de N'hug. La llum diürna cada cop era més feble , fins que poc després de passar el refugi de Montgrony ens va tocar encendre els frontals. Cap a les 19 h ja arribàvem al refugi de coll de Merolla, cansats però satisfets i sorpresos d'escoltar els ànims de la Conxi i la Montse. Finalment havíem completat els 2200 metres de desnivell positiu del dia i ens esperava un bon sopar.

L'endemà, aixecar-se va ser un drama i començar a pedalar també... bicis resseques i cul adolorit... Però el recorregut va valdre la pena, totalment diferent al del dia anterior i difícilment superable: vam visitar Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola o la Pobla de Lillet i també vam poder constatar que el plat petit es pot desgastar. Així doncs, cap de setmana rodó!