Aquest cap de setmana passat ha estat un dels més intensos del C.C Baix Ter - Supermercats Jodofi. Segurament tothom estarà d'acord amb mi que, canviar d'hàbits és bo, i això d'aparcar la competició per l'aventura ens reforça com a corredors i ens espavila com a persones.
La transgavarres va començar dissabte a les 9:30 h (a l'hora dels senyors!). Ja feia dies que hi havia bullici a can Baix Ter i a l'hora indicada no faltava ningú, ja tothom tenia ganes de començar a pedalar.
De tota manera, encara ningú sabia on es posava ben bé... excepte en Lluís Hugas, que més o menys sabia que la jornada seria llarga, però la seva discreció el feia passar desapercebut.
Jo estava content, perquè fins i tot els que em coneixen i saben que sempre els enredo (com per exemple l'Andreu) hi eren presents.
Els més joves que encara no saben què és la por (i tampoc hem aconseguit que ho sàpiguen... je,je) frisaven per començar.
Com diuen a Avià, cop de xiulet i comencem!
Val la pena que us mireu la crònica que han fet al bloc d'Avià Cop de Pedal, (ens han deixat molt bé... us dec unes canyes nois!)
Com ja us ha dit en Carles, érem 14 i valents. A mesura que passava el matí, la cosa s'anava endurint.
El matí va transcórrer sense incidents i abans de dinar només vam haver de lamentar l'averia d'en Cesc d'Avià. Aquestes són els tipus d'averies que han de patir els que estan més forts. Però un cop va haver passat per "boxes", no es va lliurar d'enfilar cap a Mont-ras.
- En Jordi va aguantar com un campió, de tant en tant deixava anar algun "mecagum.." però molt bé.
- En Rafa de Puigcerdà, és un company de viatge molt agradable, malgrat la duresa del recorregut sempre el vam veure somriure. Estic molt content que ens acompanyés en aquesta aventura.
- L' Stephan va ser la "ràdio" del grup. Je,je va comentar totes les jugades! Vam riure molt amb ell i ell també de nosaltres.
- En Pau, només amb 14 anys va aguantar fins al final, tota una fiera.
- L'Àngel és l'Àngel, únic entre els únics. Un bon fitxatge d'última hora. Gràcies per la teva companyia!
- El trio d'Avià espectacular:
En Pep Torner, ens va fer apretar les dents a les posicions capdavanteres i va demostrar als més joves que l'experiència és un grau.
En Cesc ens va ajudar molt en l'apartat logístic.
L'experiència del grup, en Lluc, el vàrem veure sempre molt fresc.
- En Lluís Hugas, al final es va convertir en la persona amb més credibilitat del grup, i amb la seva diplomàcia política va anar resolent les qüestions tècniques que anaven sorgint.
- En Marc Calàbria competitiu fins al final. Fins i tot competia menjant galetes.
- En Sergi, ens va ajudar molt a controlar els joves i va ser un puntal indispensable per a la sortida.
- L'Andreu que ja s'esperava que la cosa seria llarga, havia anat a arrasar al supermercat i va demostrar que és un ciclista de classe.
- En Joan Aguilera, al final va dir que havia suat una mica, je,je, va ser l'únic que no es va mullar els peus.
No hi va haver cap nota negativa, fins i tot el mobile-home dels joves va resistir fins l'endemà.
Cosa que jo dubtava inicialment.
Tant el càmping com l'assistència de la Conxi i la Montse va ser perfecte.
La predisposició de tots va fer que el cap de setmana fos rodó.
Els desnivells i dades tècniques les trobareu a la crònica d'Avià. Aquest cap de setmana ja vam fer l'agermanament.
Reserveu data per la Interavià, serà cap al setembre vinent.
El track de moment el tenim en quarantena, hem d'acabar de polir alguns punts, (sobretot el retall de Puig Cargol! je,je) us vam prometre que el penjaríem i ho farem, però necessitarem algunes setmanes per acabar-lo de deixar immaculat.
Aquest cap de setmana vàrem poder veure que, quan volem, sóm un grup de persones molt sòlid, no només en el terreny competitiu, sinó també en l'aspecte organitzatiu i de convivència.
GRÀCIES PEL VOSTRE GRA DE SORRA, fent les coses tant bé, això només és el començament.
La transgavarres va començar dissabte a les 9:30 h (a l'hora dels senyors!). Ja feia dies que hi havia bullici a can Baix Ter i a l'hora indicada no faltava ningú, ja tothom tenia ganes de començar a pedalar.
De tota manera, encara ningú sabia on es posava ben bé... excepte en Lluís Hugas, que més o menys sabia que la jornada seria llarga, però la seva discreció el feia passar desapercebut.
Jo estava content, perquè fins i tot els que em coneixen i saben que sempre els enredo (com per exemple l'Andreu) hi eren presents.
Els més joves que encara no saben què és la por (i tampoc hem aconseguit que ho sàpiguen... je,je) frisaven per començar.
Com diuen a Avià, cop de xiulet i comencem!
Val la pena que us mireu la crònica que han fet al bloc d'Avià Cop de Pedal, (ens han deixat molt bé... us dec unes canyes nois!)
Com ja us ha dit en Carles, érem 14 i valents. A mesura que passava el matí, la cosa s'anava endurint.
El matí va transcórrer sense incidents i abans de dinar només vam haver de lamentar l'averia d'en Cesc d'Avià. Aquestes són els tipus d'averies que han de patir els que estan més forts. Però un cop va haver passat per "boxes", no es va lliurar d'enfilar cap a Mont-ras.
- En Jordi va aguantar com un campió, de tant en tant deixava anar algun "mecagum.." però molt bé.- En Rafa de Puigcerdà, és un company de viatge molt agradable, malgrat la duresa del recorregut sempre el vam veure somriure. Estic molt content que ens acompanyés en aquesta aventura.
- L' Stephan va ser la "ràdio" del grup. Je,je va comentar totes les jugades! Vam riure molt amb ell i ell també de nosaltres.
- En Pau, només amb 14 anys va aguantar fins al final, tota una fiera.
- L'Àngel és l'Àngel, únic entre els únics. Un bon fitxatge d'última hora. Gràcies per la teva companyia!
- El trio d'Avià espectacular:
En Pep Torner, ens va fer apretar les dents a les posicions capdavanteres i va demostrar als més joves que l'experiència és un grau.
En Cesc ens va ajudar molt en l'apartat logístic.
L'experiència del grup, en Lluc, el vàrem veure sempre molt fresc.
- En Lluís Hugas, al final es va convertir en la persona amb més credibilitat del grup, i amb la seva diplomàcia política va anar resolent les qüestions tècniques que anaven sorgint.
- En Marc Calàbria competitiu fins al final. Fins i tot competia menjant galetes.
- En Sergi, ens va ajudar molt a controlar els joves i va ser un puntal indispensable per a la sortida.
- L'Andreu que ja s'esperava que la cosa seria llarga, havia anat a arrasar al supermercat i va demostrar que és un ciclista de classe.
- En Joan Aguilera, al final va dir que havia suat una mica, je,je, va ser l'únic que no es va mullar els peus.
No hi va haver cap nota negativa, fins i tot el mobile-home dels joves va resistir fins l'endemà.
Cosa que jo dubtava inicialment.
Tant el càmping com l'assistència de la Conxi i la Montse va ser perfecte.
La predisposició de tots va fer que el cap de setmana fos rodó.
Els desnivells i dades tècniques les trobareu a la crònica d'Avià. Aquest cap de setmana ja vam fer l'agermanament.
Reserveu data per la Interavià, serà cap al setembre vinent.
El track de moment el tenim en quarantena, hem d'acabar de polir alguns punts, (sobretot el retall de Puig Cargol! je,je) us vam prometre que el penjaríem i ho farem, però necessitarem algunes setmanes per acabar-lo de deixar immaculat.
Aquest cap de setmana vàrem poder veure que, quan volem, sóm un grup de persones molt sòlid, no només en el terreny competitiu, sinó també en l'aspecte organitzatiu i de convivència.
GRÀCIES PEL VOSTRE GRA DE SORRA, fent les coses tant bé, això només és el començament.
