
Finalment ens vam decantar per recórrer la "Via de la Plata" perquè a diferència d'altres rutes, aquesta es caracteritza per contenir una càrrega històrica i cultural important, no presenta desnivells exagerats i anar de Sevilla fins a Santiago de Compostela és un repte motivador.

Els estudiosos han

Nosaltres vam descartar arribar a Gijón perquè en algunes etapes s'havia de travessar la serralada cantàbrica i això suposava més esforç físic i un estat de forma òptim.

Així doncs, abans d'acabar la Via de la Plata, concretament a "La granja de Moreruela" vam fer un canvi d'itinerari i vam agafar el camí sanabrès que porta a Santiago.
Per a nosaltres aquesta part limítrofa amb Portugal, era totalment desconeguda i era la millor opció per acabar fent el camí de Santiago.
Vam pensar que essent any Xacobeo, el camí francès (el més típic) estaria ple de pelegrins, i, per sort, no ens vam equivocar.
El nostre principal enemic va ser la calor, i la nostra millor fórmula per combatre-la va ser llevar-nos molt d'hora i pedalar fins al migdia. Això ens va permetre fer unes mitjanes d'uns 60 quilòmetres diaris i sobretot ens va facilitar poder visitar i admirar molts llocs que segurament, no haurien adquirit la mateixa importància si haguéssim fet el viatge en cotxe.
A part, durant la ruta vam poder compartir bons moments amb bascs, extremenys, sevillans, valencians... que com nosaltres, també havien escollit la mateixa opció de viatge, cadascú per algun motiu de pes.
Però bé, com que aquest no és el tema de la qüestió, i retornant a les parts positives, l'hospitalitat i la tranquil·litat de la gent, en són un bon punt a favor.A partir de la Puebla de Sanàbria, el paisatge del recorregut fa un tomb radical, es deixa enrera la part de pastures de porcs ibèrics, les alzines i la sequera i s'arriba a l'entrada de Galícia on la muntanya i el color verd esdevenen el to predominant.
Comencen els ports de muntanya i la ruta es fa més trencacames, però per sort, el viatger també està més en forma i el sofriment és menor.
La plaça de la catedral de Santiago té alguna cosa especial... quan hi arribes i sents el murmuri de la gent, l'emoció és incontenible, després de tants dies pedalant et sents desorientat, penses: "i ara què? cap on he d'anar?"
Però a Santiago hi ha coses per fer... per començar es poden provar les vieires, el
pop a la gallega o l'arròs de marisc... els religiosos poden fer cua per entrar a la catedral i fer una abraçada al Sant... els que necessiten certificar que han fet "el camino" poden anar a buscar un paperot que demostra que són pelegrins amb pedigrí...
Nosaltres, després de 18 dies pedalant, i 1100 quilòmetres a les cames vam organitzar-nos la tornada i una més per explicar.
Podeu descarregar-vos els tracks de la ruta a wikiloc al següent enllaç:
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=390709