Via de la Plata i camí sanabrès



Després de deliberar força sobre el tipus de vacances que volíem per aquest estiu, la Conxi i jo vam pensar que la millor manera de trencar amb la rutina era buscar-nos algun viatge alternatiu que ens oferís una nova aventura.
Finalment ens vam decantar per recórrer la "Via de la Plata" perquè a diferència d'altres rutes, aquesta es caracteritza per contenir una càrrega històrica i cultural important, no presenta desnivells exagerats i anar de Sevilla fins a Santiago de Compostela és un repte motivador.

En realitat, la Via de la Plata és una antiga calçada romana que travessa de sud a nord la part de l'oest d'Espanya des de Mèrida fins a Astorga. Tot i així, el temps l'ha prolongat des de Sevilla fins a Gijón.
Els estudiosos han arribat a la conclusió que, a diferència dels altres camins de l'època, aquest tenia la característica d'estar perfecta i minuciosament empedrat, i per aquesta característica se'l coneixia amb el nom de via de la plata.
Nosaltres vam descartar arribar a Gijón perquè en algunes etapes s'havia de travessar la serralada cantàbrica i això suposava més esforç físic i un estat de forma òptim.


Així doncs, abans d'acabar la Via de la Plata, concretament a "La granja de Moreruela" vam fer un canvi d'itinerari i vam agafar el camí sanabrès que porta a Santiago.

Per a nosaltres aquesta part limítrofa amb Portugal, era totalment desconeguda i era la millor opció per acabar fent el camí de Santiago.
Vam pensar que essent any Xacobeo, el camí francès (el més típic) estaria ple de pelegrins, i, per sort, no ens vam equivocar.

El nostre principal enemic va ser la calor, i la nostra millor fórmula per combatre-la va ser llevar-nos molt d'hora i pedalar fins al migdia. Això ens va permetre fer unes mitjanes d'uns 60 quilòmetres diaris i sobretot ens va facilitar poder visitar i admirar molts llocs que segurament, no haurien adquirit la mateixa importància si haguéssim fet el viatge en cotxe.

La nostra ruta va travessar ciutats com: Sevilla, Zafra, Mèrida, Càceres, Salamanca, Zamora, Orense i Santiago. I mica en mica ens vam poder impregnar de les diferents maneres de viure de cada lloc, de les seves costums, gastronomia i hospitalitat.

A part, durant la ruta vam poder compartir bons moments amb bascs, extremenys, sevillans, valencians... que com nosaltres, també havien escollit la mateixa opció de viatge, cadascú per algun motiu de pes.
Si he de destacar coses sorprenents de la ruta, probablement mencionaria: la duresa de les etapes de la Sierra Norte de Sevilla, el camino del calvario (que feia honor al seu nom) prop d'Almadén de la Plata, els menús de 7 euros que a la nostra terra malauradament no existeixen, les canyes a 1 euro, les carreteres nacionals pràcticament buides i els munts de quilòmetres d'autovies. Em va sobtar que en aquesta zona encara no saben què són els peatges dels autopistes, encara que la gent de la meva generació portem tota la vida pagant-los.

Però bé, com que aquest no és el tema de la qüestió, i retornant a les parts positives, l'hospitalitat i la tranquil·litat de la gent, en són un bon punt a favor.

A partir de la Puebla de Sanàbria, el paisatge del recorregut fa un tomb radical, es deixa enrera la part de pastures de porcs ibèrics, les alzines i la sequera i s'arriba a l'entrada de Galícia on la muntanya i el color verd esdevenen el to predominant.

Comencen els ports de muntanya i la ruta es fa més trencacames, però per sort, el viatger també està més en forma i el sofriment és menor.

La plaça de la catedral de Santiago té alguna cosa especial... quan hi arribes i sents el murmuri de la gent, l'emoció és incontenible, després de tants dies pedalant et sents desorientat, penses: "i ara què? cap on he d'anar?"



Però a Santiago hi ha coses per fer... per començar es poden provar les vieires, el
pop a la gallega o l'arròs de marisc... els religiosos poden fer cua per entrar a la catedral i fer una abraçada al Sant... els que necessiten certificar que han fet "el camino" poden anar a buscar un paperot que demostra que són pelegrins amb pedigrí...

Nosaltres, després de 18 dies pedalant, i 1100 quilòmetres a les cames vam organitzar-nos la tornada i una més per explicar.

Podeu descarregar-vos els tracks de la ruta a wikiloc al següent enllaç:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=390709






Ja ens direu què us ha semblat!