Transpyr 2011




A principis de juliol es va celebrar la 2a edició de la Transpyr, la travessa als pirineus en BTT en 8 dies.
La ruta començava a Roses el dissabte 2, i finalitzava a Donostia el dissabte 9, després de recórrer 850km, amb més de 22000m de desnivell.
L'organització, igual que en la primera edició, va donar l'opció als participants a participar en 3 modalitats;
Adventure - 8 etapes
lite A - les 4 primeres etapes, les quals són les més dures, i totes superen els 100km.
lite B - les 4 últimes etapes, cap de les quals supera els 100km.







La major part dels participans competien a la modalitat Adventure, amb el principal objectiu d'acabar la prova, ja que aquesta no era competitiva, i aconseguir el repte personal que s'havien proposat.





En aquesta edició, vaig participar en la Transpyr com a col·laborador, amb la principal funció d'entrenar per l'Ironbike, que és la prova de MTB per etapes més dura del món, que es disputa (la propera setmana) al nord d'Itàlia, en la seva 18ena edició.
La Transpyr és una prova nova en el calendari, però de ben segur que s'imposara en el calendari de molts ciclistes Espanyols, d'arreu d'Europa, però també d'arreu del món.





Les curses/marxes per etapes, estan agafant cada vegada més rellevancia en els calendaris, ja que et parmet gaudir del ciclisme d'una manera menys competitiva, i gaudir d'unes vacances amb unes vistes i unes vivencies impressionants.





La Transpyr, la Transalp, la Ironbike, el Rally de Sardenya, són les proves d'una setmana de durada més populars a Europa, però arreu del món s'en disputen moltes altres com la Cape Epic, la ruta de los conquistadores, la crocodrile trophy, la transrockies, la mongolia bike race,... que totes elles són curses altament recomenades, però que exigeixen un cert nivell, ja sigui pel desnivell, o pel la allargada de les etapes.





La Transpyr és una prova que recorria principalment per pista (65%), asfalt (20%), i corriol (15%), i durant els 850km de recorregut.
La prova és exigent, però amb una mínima preparació es pot afrontar amb garanties, sobretot si es va a gaudir dels magnífics paisatges pels que passa la prova.





La pendent màxima positiva que es va registrar durant la transpyr, va ser a la penúltima etapa, una rampa d'entre el 30 i 35% (algun GPS va arribar a marcar 38%) de 1.2km de llargada, només apte pels més ben preparats. La resta de la prova era apte per a qualsevol cames, excepte un tram de 20minuts en l'etapa reina que s'havia de caminar.
Així doncs, la Transpyr ha resultat una gran experiència, tant com a preparació per a la Ironbike, com a vivencia personal, i que recomano a tothom que pugui que s'apunti per la propera edició, ja que és una altre manera de gaudir del ciclisme, i d'unes vacances que et permeten passar per paratges que mai hi passaries.










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per participar d'aquest bloc. Tanmateix el C.C.Baix Ter informa que tots els missatges anònims no seran publicats.