Al principi quan el nombre de pujades és molt petit, la càrrega psicològica és immensa i penses... encara me'n queden vintitantes! no seria millor haver-me quedat al llit?
Mentre anava pujant i baixant per la cara del camí, vaig adonar-me que aquests dies la muntanya està plena de gent, i entre saludar als uns i als altres em vaig anar distraient, sobretot quan encara no apretava gaire el sol. Vaig haver-me de sentir les sàvies paraules d'un iaio que em deia: "Quijo! otra ve?? que te va a mareá!"
Vaig començar passades les 9 del matí i vaig acabar a quarts de tres. Una pallissa d'unes 5 hores i 20 minuts.
L'ànsia de pujar anava augmentant progressivament amb el nombre d'ascensions, però les forces cada vegada eren menors i de tant en tant m'havia de parar a la font del jardí de Sant Josep a remullar-me de cap a peus. Durant les últimes pujades feia una calor asfixiant i l'aire era irrespirable. Crec que m'hagués calgut portar algun entrepà.
Vaig deixar-ho amb 26 pujades i crec que no sóc capaç de fer-ne gaires més... sobretot si no tinc públic que m'animi, jeje. Acabes amb el cap com un bombo! i vosaltres quantes esteu disposats a fer-ne???
Sempre n'hi ha que diuen... si home, no m'ho crec... Doncs aquí teniu el track perquè les pugueu comptar.
http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1971791
Ah! ni el 24 ni el 25 d'agost ja no em vaig llevar amb ganes de bici... l'efecte de l'entreno m'ha durat uns quants dies.
