Sergi:
Ahir em vaig desplaçar fins a Torelló per disputar una de les proves més dures en BTT que es a disputen al nostre país, la Tracks del Diable non-stop (200km i 5500m D+)
A les 3.30h va sonar el despertador per començar la cursa començava a les 6h, deu ni dor,.. però abans de començar ja vaig haver de correr per trobar el lloc de la sortida, ja que en tot el poble no hi havia cap indicador....
Sortim a les 6h puntualment, amb més de 300 inscrits, però poc més de un centenar atrevits amb la volta llarga, la de 200km...
Sabia que seria una cursa molt llarga i molt dura, i vaig decidir sortir molt suau, i ja tindria temps per remontar....
Va ser a partir del km 50 quan vaig començar a agafar el meu ritme juntament amb un altre noi, i vam començar a remuntar posicions. En una de les baixades, però, prop del km 80 no vaig veure una pedra amb canto viu i vaig patir una punxada. Aquest fet em va trencar el bon ritme que portàvem, i em van tornar a passar tots aquells a qui havia adalentat....
Tocat moralment vaig continuar uns quants km, fins que a la "pujada de la mort" vaig veure que els rivals anaven caiguent com mosques, i aquest fet va "donar-me" ales!! vaig tornar a avançar a tots aquells a qui havia adalentat abans de la punxada, i em vaig començar a animar moralment.
Després de molt de fang arribem al l'avituallament del dinar, km 125, on menjo ràpid per no perdre el ritme.
El més dur de la prova ja havia passat, però aquests últims 75km eren el més dur mentalment. Quedava un tarreny molt difícil de rodar, amb molta pedra, i amb canvis de ritme constant, i el cansament era immens. A aquest fet si sumava la dificultat de navegar amb el GPS, sense lentilles, i amb lluminositat baixa, ja que si no la bateria no arribava fins al final...
Aquest calvari, però, va acabar al km 175, a l'últim avituallament, on sabia que quedava mol poc per meta, per aconseguir acabar la Tracks Non Stop, i fer-ho amb menys de 13h tot i haver punxat...
Faig els últims km amb els dos rivals que tenia just davant, dos rivals que atrapo precisament a l'últim avituallament.
Els últims km són la glória, el moment de gaudir després de tant patiment, però també el moment d'apretar per fer el millor temps possible. Puc escapar-me i avançar a aquest dos companys, però decideixo esperar-los i poder entrar junts, ja que després de 12h40min el menys important és la posició....
Finalment arribem junts a meta. Arribo molt satisfet del resultat aconseguit, no per la posició, però si pel temps aconseguit,... 12h 40min per finalitzar la Tracks non Stop. Feia temps que no patia tant com ahir, potser des de l'Ironbike, però ja ni m'en recordo. Aquest patiment, però, es va transformar en alegria al finalitzar la prova, i això és el millor del ciclisme!! Com més pateixes més gaudeixes!
